“Criatura dolcíssima”

 

  • Veu i piano
    • Lluís Llach
  • Veu
    • Gemma Humet
    • Maxime Cayuela
    • Franca Masu
    • Alidé Sans
    • Miquel Gil
    • Mar Grimalt
  • Direcció i realització
    • Lluís Danés
  • Direcció musical i arranjaments:
    • Xavi Lloses
  • Direcció de fotografia:
    • Anna Molins
  • Muntatge
    • Marc Mitjà (AMMAC)

La “Criatura dolcíssima” de Lluís Llach, una de les cançons més revaloritzades del seu repertori en els darrers temps de la mà de la recuperació del Joan Fuster poeta, va aparèixer en l’àlbum “Somniem“, del 1979. Amb una orquestració generosa i flaires molt mediterrànies, Llach reordenava estrofes del poema original, publicat en Escrit per al silenci (1954). I sintetitzava de manera molt escaient i precisa el seu sentit.

En la reactualització de la cançó per al film dels II Premis El Temps de les Arts, la veu de Lluís Llach i el seu piano vehiculen una versió una mica més despullada, en què els arranjaments de Xavi Lloses fan descansar el protagonisme en la part vocal, acompanyada de manera elegant per les cordes del Quartet Brossa. Després que Llach entone els famosíssims versos inicials (“Criatura dolcíssima que fores / la sola riba forta, un deix d’idea, / la mà que entre les meves perdurava”), successivament es van incorporant les veus de Gemma Humet, Maxime Cayuela, Franca Masu, Alidé Sans, Miquel Gil i Mar Grimalt reproduint diferents versos en molts dels accents de la nostra rica llengua.

Fins que en algun moment, les veus es fan una sola, en un crescendo, coincidint amb uns versos bellíssims (“¿Però no hi trobaran tan pau, tos muscles, / la teua olor completa, penetrant-me? / No hi llegiran ton nom amb un bell pànic?”), fem créixer el tema des de la interpretació. Per tornar al recer, amb Llach remorejant el remat final, repetint “la mà que entre les meues perdurava”. Una cançó preciosa que la dimensió de l’autor original, al qual se li ha atorgat la dimensió poètica de la qual ell mateix renegava, i el carisma del seu intèrpret, li han atorgat la dimensió de tot un himne en la nostra cultura. 

Quartet Brossa