- Intèrpret:
- Franca Massu
- Percussió:
- Núria Andorrà
- Orquestració:
- Quartet Brossa
- Piano:
- Xavi Lloses
- Direcció i realització
- Lluís Danés
- Direcció musical i arranjaments:
- Xavi Lloses
- Direcció de fotografia:
- Anna Molins
- Muntatge
- Marc Mitjà (AMMAC)
“Mariner bon mariner” és una de les peces més boniques del film, una melodia preciosa provinent d’una cançó popular catalana d’entre els segles XVI i XVII. Coneguda en origen com “A la vora del mar” o també com “Lo mariner”, segons els indrets, es va conservar gràcies a la transmissió oral, a la fascinació que de segur provocava la màgica melodia i la història que contenia.
En època contemporània, la cançó s’ha fixat gràcies al treball entre altres de Marina Rossell, que la va enregistrar el 1977 en l’àlbum Si volíeu escoltar, amb Joan Ollé adaptant la lletra popular, amb el títol “A la vora del mar”. Sense anar més lluny, però, el director musical de la pel·lícula dels II Premis el Temps de les Arts, Xavi Lloses, la va incloure en l’àlbum Cançonetes per la bressola, del 2011, amb Lídia Pujol en la veu, amb resultats resplendents, lluminosos, d’una gran riquesa instrumental i rítmica. El títol escollit en aquell cas, “El mariner”. I el molt bonic l’audiovisual amb la cançó va estar dirigit per Lluís Danés.

Una dècada i escaig després, Lloses i Danés reprenen el repte, ara amb la veu de la cantant algueresa Franca Massu. La nova revisió per als peremis és més continguda: cordes i pianos acompanyen però posant en primer pla la veu, donant protagonisme a la interpretació, la veu i l’extraordinària bellesa melòdica del material de partida.

El menys és més no significa que siga un tema despullat: hi ha esquitxats per tota la cançó tot un seguit de detalls i contrapunts brillants, a càrrec del piano de Lloses, de la subtil percussió de Núria Andorrà i de la saviesa del Quartet Brossa. I cap al final, Massu es desferma, incorporant a la interpretació nous matisos vocals. Un dels grans moments musicals del film. Amb una posada en escena de Danés també minimalista i continguda però amb l’esperit màgic que atorga la presència d’una altra tradició nostrada, la dels nans i gegants.